Concert: sota les cunetes, justícia!

30 de gener de 2016

Arrel de l’acte Justícia pels crims del Franquisme que va tenir lloc el 20 de novembre davant la presó Model de Barcelona organitzat per d’Òmnium Cultural amb el suport de moltes altres entitats, el festival Barnasants ha produït l’espectacle Sota les cunetes, justícia que parteix del concepte musical d’aquell acte, tot ampliant-lo amb altres cançons i artistes.

El concert tindrà lloc el proper 7 de febrer a les 19h a l’auditori Barradas de L’Hospitalet. Sota la direcció artística d’Alfons Olmo (Verdcel), comptarà amb les actuacions de Feliu Ventura, Rusó Sala, Meritxell Gené, Cesk Freixas, Montse Castellà i Joanjo Bosk, que interpretaran cançons de Maria del Mar Bonet, Raimon, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Marina Rossell, Joan Isaac, Joan Pau Giné, Guillem d’Efak i Teresa Rebull, entre d’altres.

Venda d’entrades, aquí.

sotalescunetesjusticia_def2

1.500 persones exigeixen «Justícia pels crims del franquisme» davant la Model

24 de novembre de 2015

Unes 1.500 persones han exigit «Justícia pels crims del franquisme» aquest divendres al vespre davant la presó Model de Barcelona, coincidint amb els 40 anys de la mort del dictador Franco. Un gran acte de justícia i record a les víctimes del franquisme, impulsat per Òmnium i una trentena d’entitats, que ha combinat els parlaments de diferents víctimes i experts amb un espectacle musical de cançons populars antifranquistes. Aquí podeu veure el vídeo íntegre.

«Demanem als partits i institucions catalanes que al futur Estat català es condemnin els crims contra la humanitat i es reconeguin les víctimes. No podrem construir un país amb uns fonaments democràtics sòlids sense la veritat i la justícia. Seguirem lluitant per construir un país nou sense estaques», ha afirmat Quim Torra, president d’Òmnium i portaveu de les entitats (llegiu el discurs íntegre). «Considerem una vergonya que 40 anys després Espanya no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari. Exigim justícia. I volem recordar que la legislació internacional no empara la llei d’amnistia de l’Estat espanyol com una llei vàlida de punt i final», ha afegit.
L’economista Arcadi Oliveres ha repassat la repressió franquista i el seu llegat, recordant la lluita de persones com Lluís Maria Xirinacs en “l’absoluta ignorància cultural, quan no es podia escriure, editar ni vendre”. «Fem un acte de record de la tristor del feixisme. Però després dels actes de París, he tingut por que no tornem a caure en actituds feixistes. Feixisme mai més”, ha reivindicat.
L’advocada Magda Oranich ha presentat l’acte davant la Presó Model: «Entre aquestes quatre parets la dictadura va empresonar milers de persones per motius polítics i ideològics. S’hi van va torturar i executar homes i dones fins al final del règim. Per molts anys que passin, mai ens cansarem d’exigir justícia». En representació de les víctimes de la dictadura han intervingut Carme i Montserrat Puig Antich, germanes del jove llibertari Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil el 1974: «Tenim molta ràbia acumulada. Vam venir a la Model durant sis mesos. Quan visitàvem el Salvador no ens deixaven ni parlar català. Volem donar les gràcies a tothom qui ha fet possible aquest acte».

Espelmes i música per a la memòria
L’encesa simbòlica d’espelmes ha sigut una de les accions més emotives de l’acte, que han obert una vintena d’infants i trenta adults amb fotografies de diverses víctimes del franquisme. Al fons de l’escenari s’hi han projectat els noms de les 4.000 persones assassinades pel règim franquista.
Els parlaments s’han alternat amb un espectacle musical inèdit, amb l’adaptació a càrrec del grup alcoià Verdcel de cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme: Jo vinc d’un silenci (Raimon), Què volen aquesta gent (Maria del Mar Bonet) acompanyats de Montse Castellà, L’escola de Ribera (Ovidi Montllor), A Margalida (Joan Isaac) amb Cesk Freixas i L’estaca (Lluís Llach) amb Juanjo Bosk, que ha estat cantada emotivament per tot el públic com a cloenda.
A l’acte també s’hi han projectat tres vídeos: el repàs de la repressió franquista per part de tres experts -Pep Cruanyes, Antoni Batista i Josep M. Solé Sabaté- (https://www.youtube.com/watch?v=i2SMuvvGR8g) i el testimoni de les víctimes, que expliquen la seva experiència (https://youtu.be/3Xw_NjNuWZY) i també reflexionen sobre la gestió del passat franquista (https://youtu.be/olYNxgBqhoA).

Entre els assistents a l’acte, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell, la consellera de Governació en funcions Meritxell Borràs i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello. També els diputats Josep Rull, Muriel Casals, Eduardo Reyes, Gabriela Serra, el secretari general d’ICV Josep Vendrell, el president de l’ANC Jordi Sànchez o el secretari general de CC OO Joan Carles Gallego, entre d’altres.

Un gran acte davant la presó Model exigirà el 20N «Justícia pels crims del franquisme»

9 de novembre de 2015

Òmnium Cultural ha presentat aquest dimecres l’acte final de la campanya «Justícia pels crims del franquisme», que tindrà lloc el proper 20 de novembre al centre de Barcelona, coincidint amb els 40 anys de la mort del dictador Franco. Un gran acte de justícia i record a les víctimes del franquisme que se celebrarà a les set del vespre davant la presó Model, en la confluència del carrer Rosselló amb el carrer Nicaragua.

A la presentació de l’acte, que compta amb la col·laboració d’una vintena d’entitats, hi han intervingut el president d’Òmnium Quim Torra, el president de la Comissió per la Dignitat Pep Cruanyes, el periodista Antoni Batista, l’advocada Magda Oranich i el músic Alfons Olmo. Quim Torra ha resumit així els objectius del 20N: «Un acte unitari, massiu i de memòria col·lectiva, per a homenatjar les víctimes del règim i acompanyar els seus familiars, condemnar públicament els crims del franquisme, denunciar la impunitat de què han gaudit els seus responsables a l’Estat espanyol, i reclamar l’anul·lació dels judicis i sentències encara vigents».

«L’Estat es nega a fer justícia, a condemnar els crims franquistes i a reparar les víctimes, a compensar-les i anul·lar els processos judicials, i en el cas de Catalunya, a una reparació institucional per l’afusellament del president Companys», ha destacat Pep Cruanyes. «Franco va morir matant. Entre el 1970-75 hi va haver 3 execucions a Catalunya. La repressió va anar fins els últims dies i es va perpetuar, per exemple amb agents reciclats que van anar a la Brigada d’Informació», ha dit Antoni Batista.

Un espectacle musical inèdit davant la presó Model

L’acte del 20N tindrà lloc a les immediacions de la Presó Model, un dels símbols de la repressió franquista, on van ser empresonades, torturades i assassinades moltes víctimes del règim dictatorial. Magda Oranich ha recordat que va ser a la Model on el jove llibertari Salvador Puig Antich va ser assassinat al garrot vil el 1974 i on Txiki va passar les últimes hores, abans de ser afusellat a Cerdanyola del Vallès el 1975.

El 20N prendran la paraula diverses víctimes del franquisme, que van patir en pròpia pell la repressió i/o l’exili, o bé l’arbitrarietat i crueltat desmesurada del règim, experts que parlaran sobre la repressió franquista i el seu llegat comparant-lo amb l’experiència d’altres processos similars, i portaveus de les entitats que impulsen la campanya «Justícia pels crims del franquisme». A més, comptarà amb la presència de representants de les institucions i entitats més rellevants del país.

La música també tindrà un espai en aquest acte, amb adaptació a càrrec del grup alcoià Verdcel de cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme. Peces de Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac i Pi de la Serra seran interpretades per noves generacions de cantautors compromesos com Cesk Freixas, Juanjo Bosk, Montse Castellà o els propis Verdcel. «La música és una eina per cridar i exigir fer justícia. Un catalitzador que no hi haurà impunitat i que no ens aturarem fins que no hi hagi justícia i fem net», ha destacat Alfons Olmo.

Fes-ho possible!

Òmnium ha obert una campanya de micro-finançament per fer front a les despeses de l’acte. Amb una petita aportació, a partir de 10 euros, es pot ajudar a recuperar la memòria de les víctimes del franquisme, a través del web http://justiciafranquisme.cat.

De la mateixa manera, al correu victimes@justiciafranquisme.cat les víctimes poden explicar la seva experiència.

Aquí podeu recuperar la roda de premsa de presentació:

El Memorial Democràtic condemna el Franquisme i demana la nul·litat dels judicis polítics fets durant la dictadura.

3 de novembre de 2015

Document: Acord Junta de Govern MD condemna Franco CAT

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha aprovat per consens un acord pel qual condemna el General Franco i les accions que va encapçalar i executar durant la dictadura militar, i especifica que les greus violacions dels drets humans dutes a terme durant el franquisme, algunes d’elles enumerades a l’Acord, encara han de ser aclarides i establertes oficialment per un mecanisme jurisdiccional –o no jurisdiccional- estatal, nacional o internacional. La Junta de Govern del Memorial Democràtic (*), mitjançant aquest acord, també demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos i resolucions judicials i administratives endegades durant la dictadura contra milers de persones. Es reclama que s’adoptin mesures legals per a la reparació moral i la recuperació de la dignitat de les persones perseguides per raons polítiques o ideològiques durant la Guerra Civil i el franquisme. Igualment, la Junta de Govern del Memorial també ofereix un reconeixement públic a aquelles persones, organitzacions i institucions que han donat i donen el millor d’elles mateixes per l’assoliment de la democràcia i la millora de la qualitat del sistema democràtic.

Aquest acord s’ha adoptat coincidint amb dues efemèrides que es commemoren enguany: el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys (únic president escollit democràticament de l’Europa occidental executat pel feixisme); i el 40è aniversari de la mort del General Francisco Franco-.  L’acord de la Junta de Govern -que es traslladarà al Parlament de Catalunya, als ciutadans i a l’opinió pública-, fa un pas endavant per assumir sense ressentiments les ombres del passat i, tot honorant la vida, reconeix públicament el valor del sistema democràtic, assolit després d’anys de lluita i esforç d’innombrables persones i organitzacions, de les que és preceptiu fer-ne memòria permanent.

Aquest acord pren en consideració l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia sobre memòria històrica; la Llei 13/2007, de 30 d’octubre, del Memorial Democràtic i el seu Pla Director, aprovat per la pròpia Junta de Govern; l’Informe del Relator Especial de l’Organització de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició (A/HRC/27/56/Add) de 22 de juliol del 2014 i resolucions detallades del propi Parlament de Catalunya des de l’any 1989 a l’any 2015.

(*) la Junta de Govern està composada per la Consellera de Governació i Relacions Institucionals, el Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, el Director General de Patrimoni, un assessor de la Consellera d’Ensenyament, un membre proposat per cada un dels grups parlamentaris, designat pel Parlament; el Director del Museu d’Història de Catalunya, el Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Director del Memorial Democràtic i la presidenta de l’Institut Català de les dones. També formen part de la Junta de Govern el president del Consell Assessor i el president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, amb veu però sense dret a vot.